Inmigració, integració i convivència. La situació actual al País Valencià

Albert Mora Castro. Institut de Drets Humans. Universitat de València

1. PRESENTACIÓ

Les persones que venim treballant, des de fa anys, en el camp del benestar social i la garantia de drets sa- bem que les bones polítiques necessiten de bons diagnòstics que les orienten. Per això, des de l´Institut de Drets Humans fem recerca en camps relacionats amb els drets humans amb la intenció de que, allò que concloem en les nostres investigacions puga contribuir a la millora de la garantia d´aquestos drets en la nostra societat.

En el camp de la immigració, la diversitat cultural i la interculturalitat hem vingut realitzant diversos treballs als darrers anys en l´àmbit territorial de la Comunitat Valenciana. Hem dut a terme diferents investigacions a l´àmbit local (Benicarló, La Vall d´Uixó, Puçol o Gandia, on vaig realitzar la meua tesi doctoral, presentada a l´any 2012 sota el títol “La immigració a Gandia: integració, associacionisme i polítiques públiques”, analitzant el període 2005-2011 a la ciutat ) i ara hem dut a terme un informe (Mora, de Lucas, González, Solanes i Vázquez, 2018) so-bre la realitat de la immigració i la integració a la Comunitat Valenciana, sol·licitat per la Direcció General d´Inclusió Social de la Conselleria d´Igualtat i Polítiques Inclusives amb la intenció d´orientar les polítiques autonòmiques en aquesta camp, des d´un enfocament de drets humans. Un enfocament que és imprescindible quan s´analitzen realitats en les que estan implicats els col·lectius més vulnerabilitzats pel nostre sistema sociopolític, com són, en no pocs casos, les persones immigrades. Aquest text presenta una síntesi de la informació més rellevant continguda en aquest informe en relació a la situació actual de la immigració a la Comunitat Valenciana.

Per a dur a terme aquest projecte, hem comptat amb un equip conformat per la professora Ángeles Solanes, el professor Javier de Lucas i jo mateix, de l´Institut de Drets Humans, i per la professora Mª Eugenia González, del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València i la professora Ana Vázquez de la Facultat de Treball Social de la Universitat de Castella-la Manxa i del Departament de Treball Social i serveis Socials de la Universitat de València. Incorporem també les veus d´altres especialistes i de persones i entitats que són referents en el treball directe amb la població immigrant en el nostre territori, veus que han estat recopilades mitjançant la realització d´entrevistes amb informants clau i grups de discussió.

Volem agrair especialment a la Direcció General d´Inclusió Social la confiança que va dipositar en nosaltres per a dur a terme aquest treball i, especialment, la bona disposició i el respecte absolut que, tant els seus responsables polítics com el seu equip tècnic, han mostrat al nostre treball durant tot aquest procés. En cap moment, ni explícita ni implícitament, han tractat d´influir ni tan sols mínimament en el procés de treball, respectant escrupolosament totes i cadascuna de les nostres aportacions, algunes d´elles amb un marcat sentit crític, i espectant també totes les nostres propostes. Açò, que deuria donar-se per descomptat, no ha estat sempre així, com bé saben els que han treballat en l´àmbit de la política d´integració valenciana amb governs anteriors.

2. LA REALITAT SOCIAL DE LA IMMIGRACIÓ A LA COMUNITAT VALENCIANA

L´informe que comentem en aquest text, recull tota una sèrie de dades, presentades en diferents taules i gràfics, que ofereixen un panorama actualitzat sobre la realitat de la immigració a la Comunitat Valenciana.
És difícil resumir ací aquesta part de l´informe, donat el detall amb el que s´ha elaborat l´anàlisi que s´inclou en cadascun dels apartats i per això ens limitarem a exposar ací tan sols algunes de les dades de caràcter general que ens semblen més rellevants:

2.1. POBLACIÓ

La població immigrant a la Comunitat Valenciana es multiplica per 6 des de l´any 1996 fins al 2012 i passa de suposar un 3,8% sobre el total al 19%, atenent a les xifres oferides per l´Estadística del Padró Continu elaborada per l´Institut Nacional d´Estadística (INE). Avui, i després de la disminució experimentada als darrers anys, la població d´origen estranger ha passat dels 974.221 del 2012 als 805.809 actuals (un 16,2% de la població, en 2016). En aquest moment, les nacionalitats d´origen que predominen són la romanesa (12,6%), l´anglesa (10,2%) i la marroquina (9,10%). Durant estos anys, 191.226 persones estrangeres han obtingut la nacionalitat, el que suposa gairebé un 25% del total. Per contra, encara algunes d´elles es troben residint a la nostra Comunitat en situació administrativa irregular, en total, estimem que 49.201 persones es troben en esta situació.

Gandia és una de les ciutats del País Valencià en que l´increment de la multiculturalitat, associada a la incorporació de persones nouvingudes ha tingut un impacte especialment significatiu en els darrers anys.
En tan sols 8 anys, el municipi va passar de tenir 1.417 estrangers empadronats (any 2000) a tenir-ne 20.840 (2008); és a dir, a multiplicar la seua població estrangera per 15. Així, en el moment més àlgid de la immigració en la ciutat, a l´any 2008, el 26,1% dels seus veïns eren estrangers (Mora, 2012). Ja a l´any 2017, malgrat la marxa d´alguns, la nacionalització d´altres i l´aturada en els fluxos d´entrada, la població estrangera representa el 19% de la població empadronada, percentatge que ascendeix al 22,7% si es considera a la població nascuda a l´estranger, sempre seguint les dades de l´INE. La nacionalitat d´origen predominant és la búlgara (16,1%), seguida de la romanesa (9,7%) i la marroquina (8,4%).

2.2. EDUCACIÓ

Segons les dades de la Subdirecció General d´Estadística i Estudis del Ministeri d´Educació, Cultura i Esport, l´alumnat estranger en ensenyaments no universitaris en el curs 2015/2016 ascendeix a 90.792 persones en la Comunitat Valenciana, xifra deu vegades superior a la que representava en el curs 1999-2000, tot i que en els darrers 7 anys s´ha vingut produint un descens gradual. Dues nacionalitats destaquen sobrela resta: els nacionals del Marroc i els de Romania. Un de cada tres alumnes estrangers tenen una d´aquestes dues nacionalitats.

La mateixa font de dades ens informa de que els tipus d´ensenyament amb major matrícula són l´educació primària, que la cursen el 35% dels estrangers, i la secundària obligatòria (25%). Atenent a la titularitat dels centres, destaca el fet que el 83% de l´alumnat estranger estiga matriculat en centres públics, quan, entre el conjunt dels estudiants no universitaris, aquest percentatge és d´un 6,5%. A partir de les dades que aporta l´estudi PISA de 2015 sobre les diferents comunitats autònomes, se´n deriva que la nostra Comunitat és la quarta (per darrere de Catalunya, Galícia i les Illes Balears) amb l´Índex d´Integració Escolar més baix: un 21,7% de l´alumnat immigrant declara no sentir-se integrat i un 16,3% afirma sentir-se incòmode o fora de lloc en l´escola (Convivència Cívica Catalana, 2017).

2.3. Treball

L´aportació de la població estrangera a la població activa ha estat i és molt significativa. la taxa d´activitat entre la població estrangera es notablement més elevada que entre la espanyola, i particularment ho és en l´extracomunitària i els homes.

Les taxes d´atur, en base a la informació arreplegada a les Enquestes de Població Activa de l´INE, ratifiquen que la crisi ha tingut un efecte més intens i extens entre la població estrangera, amb taxes d´atur a finals de 2016 d´un 26,3% (22,1% en el quart trimestre de 2017) en la població al·lòctona i d´un 17,9% (15,8% en 2017) en la població autòctona. Les dones estrangeres extracomunitàries s´han vist especialment afectades per la desocupació (un 34% de taxa d´atur front a un 22% en els homes).

2.4. SalutEl Sistema d´Informació Poblacional (SIP) indica que prop del 14% de les persones registrades en 2015 són estrangeres (Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, 2016).

Segons dades facilitades pel Servei d´Assegurament Sanitari d´aquesta Conselleria, l´aplicació del RDL 16/2012 deixa sense cobertura sanitària a 127.100 estrangers en setembre de 2012. Al Programa Valencià de Protecció de la Salut van poder acollir-se des de la seua entrada en vigor fins a juny de 2015 un total de 2.768 persones. Per la seua banda, l´aplicació de la norma que regula l´accés universal a l´atenció sanitària en la Comunitat Valenciana (Decret Llei 3/2015) ha permès que, fins a abril de 2017, s´hagueren aprovat 9.496 sol·licituds i 4.326 estigueren pendents.

La sobre-representació de las dones immigrants en les estadístiques de la violència de gènere és inqüestionable. Segons les dades de l´Estadística de violència domèstica i violència de gènere (INE), en el quinquenni que abasta des de 2011 a 2015 s´observa que entre el 32,9% y el 37,7% de les víctimes no són espanyoles, el que significa que com a mínim una de cada tres dones és estrangera. La nacionalitat dels homes denunciats per violència de gènere mostra gran semblança amb la de les de víctimes, constatant-se que durant aquests anys la proporció d´estrangers mai ha descendit del 34%.

1. INTEGRACIÓ, CONVIVÈNCIA I POLÍTIQUES PÚBLIQUES EN LA COMUNITAT VALENCIANA

Aquest apartat es va desenvolupar a l´informe en base e l´evidència empírica existent i l´anàlisi dels discursos de les persones seleccionades per a ser entrevistades o formar part dels grups de discussió. El procés de mostreig es va basar en la selecció estratègica de casos havent-se aconseguit reunir un conjunt de discursos altament significatius emesos per persones que ocupen espais centrals en el treball de promoció de la integració, la convivència i els drets en la nostra Comunitat.

3.1. Integració i convivència

Al llarg dels darrers anys, els processos d´inserció de bona part de la població immigrant que habita a la Comunitat Valenciana han anat avançant, però es constata l´existència d´importants discriminacions vinculades a l´origen ètnic, la confessió religiosa i/o la situació administrativa que adopten manifestacions especialment greus quan, a més, afecten a les dones. La situació administrativa irregular es dibuixa com el principal impediment per a la inclusió, donat que ubica als afectats en un territori d´invisibilitat i vulnerabilitat en el que fàcilment es converteixen en objecte d´agressions múltiples que comporten, en ocasions, greus violacions dels seus drets fonamentals i els dificulten la possibilitat de traçar lliurement els seus projectes de vida. Quan els governants dels nostres municipis identifiquen a les persones “sense papers” com a persones als que no corresponen els mateixos drets, la discriminació institucional s´estén, dificulta la integració i promou la desigualtat.
En l´àmbit del treball, i particularment, en contextos d´irregularitat administrativa, es desvetlla com a especialment greu la situació d´explotació que experimenten les persones ocupades en el sector agrícola i en el sector de la cura i del treball domèstic.
La població immigrant, i no sols aquella que es troba indocumentada, pateix diverses formes de discriminació social i institucional. La impossibilitat d´exercir el dret al vot, que afecta a la immensa majoria d´elles, és un clar indicador de les contradiccions imperants en una societat que, per una banda, commina als vinguts de fora a integrar-se en els valors democràtics i, per altra, els nega el dret més bàsic sobre el que aquesta s´articula, fins i tot a l´àmbit local.
En aquest context de discriminació, les persones immigrants s´exposen a nivells de pobresa, explotació laboral i inseguretat especialment importants. Es tracta, a més, d´una població amb menys xarxes de recolzament social, afectada, sovint, per processos de pèrdua d´estatus i de frustració respecte a les expectatives dipositades en el projecte migratori, així com per l´absència de reconeixement que troben en la societat de recepció.
Una situació particular és la que experimenten els menors estrangers no acompanyats, afectats per problemàtiques singulars que no són ben respostes des de les administracions públiques i amb especials dificultats per a traçar projectes d´inclusió una vegada superada la majoria d´edat. A aquesta qüestió es dedica un apartat de l´informe per a la qual hem tingut la sort de comptar amb Elisabet Marco, professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la UV i reconeguda experta en la matèria. La xarxa de recursos per a fer front a les necessitats de la població immigrant ha patit un important declivi durant els anys de crisi econòmica més intensos, apreciant-se una disminució considerable dels recursos públics destinats a l´efecte i del nombre d´actuacions
desenvolupades per les entitats socials que treballen amb immigrants. Malgrat que algunes associacions han continuat fent un treball especialment útil en el camp de la integració i la convivència, altres han assumit la lògica exclusiva de la prestació de serveis que impedeix l´acció política i dificulta l´articulació d´una resposta ciutadana autònoma i lliure.
Pel que fa a la qualitat de la convivència, s´ha aconseguit articular en la Comunitat un model de coexistència pacífica, sense importants conflictes aparents però també sense massa interrelació entre persones procedents de països diferents. En alguns contextos territorials concrets sí s´han materialitzat importants experiències de convivència intercultural que, en qualsevol cas, no han aconseguit consolidar un model de relació que puga qualificar-se com a intercultural. S´acusa una escassa adaptació dels serveis públics a la realitat de la diversitat cultural i religiosa que s´- observa, particularment, en els centres educatius i sanitaris que es troben organitzats en base a plantejaments etnocèntrics. Molts professionals dels diferents serveis públics no estan correctament informats ni capacitats
per a intervindre en contextos culturalment diversos, el que s´assenyala com una dificultat important per a garantir l´accés i ús satisfactori dels mateixos per part de la població immigrant. A més, les persones d´origen immigrant gairebé no estan representades en aquestos serveis en els que la pràctica totalitat dels professionals són persones autòctones. La persona immigrant, representada com “l´altra”, és percebuda, per bona part dels autòctons, com una amenaça per a la seguretat, els recursos públics i la identitat. Els estereotips negatius i els prejudicis cap aquesta població alimenten el rebuig i les expressions (explícites o implícites) de racisme social i institucional. Aquest estigma que suporten els “altres” opera, amb especial intensitat, en la població musulmana, demonitzada per missatges mediàtics i polítics i víctima de bona part de les agressions racistes que dificulten dur a terme una vida normalitzada i acord a drets. Les persones musulmanes es troben amb importants traves a l´hora d´exercir la seua religió i perceben el rebuig de la població autòctona no musulmana i una situació d´intensa discriminació respecte als catòlics. A aquesta realitat li deguem prestar una atenció especial, si atenem a la forma en la que està escampant-se l´odi per Europa a l´empara dels “mercaders d´odi” com els ha anomenat Carolin Emcke (2017) en el seu imprescindible i recent assaig titulat “Contra el odio” que ens alerta sobre la gravetat de la situació que vivim en un context de creixent intransigència i violència envers aquells que són definits com a “altres” front a un nosaltres “homogeni, natural i pur”. La deshumanització que acompanya a la configuració social d´eixos altres, i que ha estat assenyalada també per Amnistia Internacionals en els seus darrers informes anuals (2017, 2018), ha obert la porta a eixe procés d´adiaforització, terme encunyat per Bauman (2016) que comporta la exempció d´avaluació moral respecte a allò que s´efectua contra eixos altres prèviament deshumanitzats.

3.2. Polítiques d´integració

En aquest context, l´administració valenciana ha anat desenvolupant diverses mesures per tal de facilitar la inserció social de les persones immigrants i promoure
la convivència. Algunes han estat més exitoses que altres i, després d´uns anys en els que l´activitat política en aquest camp va ser especialment intensa, durant els anys de la crisi les polítiques d´integració es van reduir a la mínima expressió per tal d´experimentar un nou, i encara relatiu, impuls a partir de 2015, en un context general d´aposta clara i de multiplicació de recursos en el camp de les polítiques socials i de lluita contra la discriminació.
Un dels recursos més utilitzats per la població immigrant en el seu camí cap a la plena incorporació han estat les avui conegudes com a Oficines d´Atenció a Persones Migrades. Es tracta d´un conjunt d´Oficines molt heterogènies, que no acaben de configurar-se com a una autèntica xarxa, i que han tingut nivells d´utilitat molt diferencial entre elles. Des d´aquestes Oficines (abans anomenades Agències AMICS) s´ha oferit un recolzament substancial en els processos de regularització de la població immigrant i s´han dut a terme
diverses actuacions relacionades amb l´acollida (en major mesura) i la promoció de la convivència (en menor mesura). Algunes d´aquestes oficines conten amb mediadors interculturals que desenvolupen una important tasca en el camp de la mediació preventiva encara que es conclou que és urgent reforçar aquesta figura i altres com ara la dels agents de dinamització comunitària, que són imprescindibles per a treballar per l´articulació de la interculturalitat en els municipis valencians.
Es convé que aquest treball per la cohesió social i la convivència intercultural deu ser avui una prioritat de les Oficines front a altres moments en els que l´acollida a la població nouvinguda constituïa un repte de primer ordre.
Per la seua banda, les entitats socials i les associacions
d´immigrants es considera que estan cridades a seguir jugant un paper central en la promoció de la integració i la convivència en la diversitat, en coordinació amb els poders públics però allunyades de les dinàmiques de clientelisme que han estat ben presents en alguns moments. Per a això, es deurà revitalitzar un sector que s´ha vist molt ferit per les conseqüències de la crisi, en diversos ordres, i que resulta clau en la configuració d´una societat més integrada, més justa i més solidària. L´enorme heterogeneïtat entre les diferents entitats deu tindre´s present a l´hora de valorar les
possibilitats de recolzament institucional, doncs s´entén que les associacions que deuen jugar un paper actiu en les polítiques d´integració són aquelles que es configuren com a vehicles reals de participació ciutadana i cerquen objectius socialment útils.

1. PROPOSTES PER A UNA POLÍTICA
   AUTONÒMICA D´INTEGRACIÓ

A partir de tota la informació recollida i analitzada a l´informe, i partint d´uns principis bàsics, es proposen un objectiu general i 12 específics que el concreten, així com 50 mesures concretes per tal de fer més efectives les polítiques d´integració valencianes. Referim ací els fonaments de partida, l´objectiu general, els objectius específics i algunes de les principals mesures proposades dividides per àrees.

4.1. Fonaments de partida

• La construcció d´una política compromesa amb els drets, amb un enfocament integral i oferint una particular atenció als grups sotmesos a majors quotes de vulnerabilitat i discriminació com són les dones, les persones en situació administrativa irregular i els membres
  de determinats grups ètnics o religiosos.
• La garantia de la cohesió social i la vertebració de la societat valenciana, diversa i plural, mitjançant l´aplicació dels principis de l´interculturalisme i la lluita contra el racisme en totes les seues expressions, convertint en un objecte polític de primer ordre la construcció d´un nosaltres compartit, reconegut i celebrat en la
  seua diversitat.
• En aquest projecte social i polític, les persones immigrants estan cridades a jugar un paper fonamental. També els diferents moviments socials, organitzacions no governamentals i associacions d´immigrants i interculturals, que treballen per la justícia, el benestar i la convivència a la nostra Comunitat, deuen ser especialment
  reconegudes pels poders públics.

4.2. Objectiu general

• Assolir la plena incorporació de la població immigrant a la Comunitat Valenciana garantint la igualtat de drets i la no discriminació i generant les condicions necessàries per a poder fer possible el diàleg i la convivència intercultural des d´un enfocament de drets humans.

4.3. Objectius específics

• Suprimir les diferents barreres, formals i informals, que dificulten l´accés i gaudiment dels serveis públics a la població immigrant.
• Dur a terme una adaptació efectiva dels serveis públics a la realitat multicultural i a les necessitats particulars de la població d´origen immigrant.
• Assegurar que les institucions públiques valencianes vetllen, en el seu conjunt, per la garantia dels drets de la població immigrant.
• Posar en marxa mesures d´acció positiva que permeten reduir la desigualtat, garantir la igualtat d´oportunitats i incrementar els nivells de representació de la població immigrant.
• Desenvolupar estratègies d´incidència política en aquells àmbits que, no sent de competència autonòmica, afecten a les possibilitats d´integració y al nivell de garantia de drets de las persones immigrants.
• Fomentar l´encontre intercultural atenent a les realitats singulars dels diferents contextos locals i comunitaris.Combatre els estereotips negatius i els prejudicis cap a les persones immigrants.
• Prevenir i fer front als delictes d´odi comesos en base a prejudicis de caràcter racista, xenòfob o islamòfob.Potenciar, decididament, la mediació com a mètode de prevenció i resolució de conflictes i de
  transformació de les pautes d´interrelació entre subjectes i grups culturalment diversos, fomentant la convivència i les relacions basades en el diàleg i la cultura de la pau.
• Recolzar el treball d´aquelles organitzacions socials que siguen vehicles transparents i democràtics d´acció col·lectiva i les accions de les quals provoquen la millora de les condicions de vida de les persones immigrants i/o de la qualitat de la convivència.
• Desenvolupar mecanismes de col·laboració estreta i efectiva amb les organitzacions de la societat civil que treballen en el camp de la integració i la interculturalitat.
• Posar en marxa canals fluïts i efectius per a assegurar
  la participació de les persones immigrants en el
  disseny i desenvolupament de les polítiques públiques

4.4. Propostes d´actuació
4.4.1. Garantia de drets

• Garantir l´accés normalitzat al conjunt de serveis i prestacions públiques a totes les persones immigrants, incloent aquelles que es troben resident en situació administrativa irregular a la Comunitat Valenciana.
• Vetllar, en la mesura de les possibilitats de l´administració autonòmica, pel compliment efectiu de la normativa relativa a la inscripció en el padró municipal, evitant així les infraccions que es donen en alguns municipis i de les que Gandia va ser trist exemple en la legislatura 2011-2015.
• Facilitar els processos de regularització de la població estrangera en situació irregular, dotant de recursos als municipis per a que puguen oferir assessorament jurídic especialitzat en aquest camp i reivindicant la flexibilització de les condicions establides en la
  legislació actual, així com la posada en marxa de procediments
  extraordinaris de regularització que permeten traure de la irregularitat als vora 50.000 estrangers que viuen a la CV sense els seus papers en regla.
• Posar en marxa un pla de formació dels treballadors dels serveis públics destinat a incrementar el grau de competència intercultural, el coneixement de claus culturals bàsiques i les capacitats per a atendre i
  intervindre amb població d´origen estranger.
• Establir mesures concretes d´acció positiva per a reduir la desigualtat que afecta a la població immigrant, arbitrant mecanismes que incentiven la contractació d´immigrants en el sector privat, especialment en aquelles empreses proveïdores de l´administració, i
  fomentant la contractació d´aquestes persones en els serveis públics, de forma que aquests reflecteixen més i millor la diversitat de procedències i cultures presents a la societat valenciana

4.4.2. Educació i sanitat

• Incorporar la perspectiva de la diversitat cultural en la formació del professorat i els treballadors sanitaris, tant des de la formació inicial universitària, com des de les accions de formació permanent. És essencial l´aprenentatge de claus interculturals, així com de metodologies participatives, de dinamització i millora de la convivència en la escola, que permeten posar en valor la diversitat i l´intercanvi cultural. A més, els professionals administratius que controlen els accessos als serveis i prestacions en el camp sanitari deuen conèixer els drets de la població immigrant i garantir el seu accés als mateixos.
• Adoptar mesures efectives per tal d´evitar la concentració de l´alumnat estranger i, per contrast, de l´alumnat autòcton, en determinats centres educatius, assegurant que tots els centres finançats públicament, independentment de la seua titularitat, integren la diversitat amb normalitat i ofereixen les mateixes garanties a tots els alumnes, amb independència del seu origen
  cultural o confessió religiosa.
• Reactivar las accions de mediació intercultural en l´àmbit sanitari, amb la incorporació del mediador en salut en els centres sanitaris i desenvolupant accions de mediació i dinamització comunitària
  
  
• Crear espais en els que persones procedents d´àmbits culturals distints puguen trobar-se, de manera que es fomente el contacte directe amb la diversitat i el descobriment d´allò que es té en comú i, mitjançant la
  trobada, es neutralitze el germen del racisme i dels processos
  d´estereotípia i generació de prejudicis. Podrien adoptar la forma de noves Escoles de Ciutadania Intercultural o partir de la fórmula dels espais interculturals que ja es contemplaven en la Llei 15/2008 i en el seu reglament però que no han estat duts a la pràctica de manera efectiva.
• Desenvolupar un pla d´actuació front el racisme i la discriminació, que contemple la prevenció i persecució efectiva dels delictes d´odi i l´adequada atenció a les víctimes, i que bé podria integrar-se en l´Estratègia Valenciana per la Igualtat de Tracte, la no Discriminació
  i la Prevenció dels Delictes d´Odi que promou l´Agència Valenciana d´Igualtat en la diversitat. Dins d´aquest pla, entre altres aspectes, caldria donar prioritat a la necessitat d´enfrontar el racisme antimusulmà que sembla estar arrelant amb força en la Comunitat en un context més ampli de creixent odi i/o rebuig a les persones musulmanes.
• Crear un equip de professionals especialistes en mediació, interculturalitat i intervenció comunitària per a que puguen desenvolupar tasques de prevenció i gestió de conflictes en els diferents territoris de la Comunitat, estant a disposició dels serveis públics que els necessiten i treballant activament amb la comunitat per a aconseguir vertebrar projectes de convivència intercultural basats en el diàleg i l´acostament mutu . Aquest equip podria integrar-se en la xarxa PANGEA, conformada per les diferents Oficines d´Atenció a Persones Migrades, contribuint així a millorar les possibilitats d´actuació d´aquestes Oficines en el camp de la prevenció i gestió de conflictes i la generació de cohesió social.

4.4.4. Polítiques públiques d´integració

• Posar en marxa una estratègia clara i decidida per a determinar les prioritats de la política d´integració autonòmica, dotant-la d´un vertader caràcter integral que permeta abordar totes les dimensions de la integració i la convivència i que establisca mecanismes per al increment de la coordinació entre les diferents administracions i entre les diverses àrees del govern autonòmic i els diferents serveis que depenen d´ell. Reactivar el Fòrum Valencià de la Immigració, com a òrgan consultiu que canalitze, efectivament, la veu dels agents implicats en el camp de la inserció de les persones immigrants i la convivència entre cultures, prenent realment en consideració els informes i dictàmens emesos des d´aquest òrgan. A més, és necessari
  que participen les entitats del tercer sector, amb especial atenció a aquelles que reben subvencions per part de la Generalitat, i al mateix temps que es coordine la seua acció amb la que duen a terme les Oficines d´Atenció a Persones Migrades.
• Recuperar l´Observatori Valencià de les Migracions, especialment en les seues funcions relatives a la generació d´estudis sobre la realitat de les migracions i al desenvolupament d´activitats de formació per a millorar la qualitat de les respostes que ofereixen les administracions
  públiques i els agents socials que intervenen en matèria d’immigració, conforme es contempla en el Decret 93/2009. Des de l´Observatori es deuria estudiar la realitat de la integració i la convivència en els diferents territoris valencians, i en els diferents àmbits en els que aquesta es manifesta, oferint claus per a potenciar la cohesió social i la plena inclusió de la població immigrant i difonent públicament tota la seua activitat. L´Observatori, que proposem anomenar “Observatori Valencià de les Migracions i la Diversitat”, podria desenvolupar, a més, un treball necessari de detecció
  dels principals focus de xenofòbia i contribuir al desenvolupament
  de respostes, basades en investigacions empíriques, davant la creixent amenaça del racisme i la islamofòbia.
• Establir una línia política clara d´interlocució i recolzament a les entitats socials que treballen en el camp de la integració, garantint la participació de la societat civil en el disseny i desenvolupament de les polítiques d´integració, incrementant el recolzament econòmic
  i institucional a aquelles iniciatives que es mostren efectives, i supervisant rigorosament la utilització dels fons públics que puguen destinar-se a les mateixes.
• Realitzar una avaluació final del Pla Director d´Integració i Convivència 2014-2017, imprescindible de cara a poder donar-li continuïtat al mateix i, en el seu cas, corregir aquelles qüestions que siguen necessàries.
• Dissenyar un nou Pla Director d´Integració i Convivència, assegurant que el nou Pla constituïsca un reflex fidel de les polítiques d´integració a desenvolupar en els propers anys i que els compromisos que en ell
  s´assumisquen es desenvolupen en el seu conjunt. El disseny del Pla deuria fer-se de manera participativa, contant amb els actors implicats, i responent a la realitat actual de la immigració i la diversitat en la Comunitat Valenciana.
• Derogar el compromís d´integració, recollit en el Títol II de la Llei 15/2008 i regulat en el Títol II del Decret 93/2009, donat que es tracta d´una mesura improcedent i discriminatòria en la mesura en la que implica sols a un tipus de població, la immigrant, a la que es pressuposa poc desig d´integrar-se en la societat i a la que, en base a això, se li commina a “comprometre´s” amb eixa “integració”. La integració no s´assoleix ni per contracte ni per compromís de tan sols una de les parts implicades, obviant a altres tan importants o més com
  són les institucions públiques i la població autòctona. La lògica dels contractes i els compromisos d´integració és aliena a la de la igualtat, la interculturalitat i la integració entesa como un procés multidireccional que implica a tota la societat en el seu conjunt.
• Donar per esgotat el model seguit pel programa voluntari de comprensió de la societat valenciana Escoles d´Acollida que parteix d´una concepció assimilacionista i reduccionista de la integració i el contingut del qual resulta clarament insuficient i, en alguns
  casos, incoherent amb la perspectiva intercultural des de la que deu construir-se la integració en la diversitat.Es proposa substituir aquestes Escoles per una nova formació que partisca d´una comprensió de la societat valenciana com a un espai de diversitat, pluralisme i exercici de drets que no disposa de valors únics, ni exclusius, ni compartits por tots d´igual manera, i que es
  defineix com a multicultural i s´enriqueix amb les aportacions
  de les persones vingudes de fora.
• Prioritzar la normalització en l´atenció a les persones immigrants, de manera que les necessitats que puguen tindre com a ciutadanes siguen ateses en la mateixa xarxa de serveis públics a la que assisteixen la resta de persones. Atenent a açò, es deu assegurar que les Oficines d´Atenció a Persones Migrades no actuen, en cap cas, com a serveis paral·lels que cobreixen necessitats d´informació, assessorament, formació o acollida que podrien ser assumits adequadament per recursos ja existents.

• Reconfigurar les Oficines d´Atenció a Persones Migrades per a convertir-les en serveis específics de promoció de la inclusió i la convivència intercultural, centrant la seua activitat en aquells àmbits específics que no es tracten des dels serveis socials de base ni
  des d´altres àmbits i que tenen a veure amb la prevenció i gestió de conflictes en contextos de diversitat, la promoció del diàleg intercultural, la lluita contra el racisme i la xenofòbia i la millora de la convivència comunitària en contextos d´alta diversitat.
• Avançar en el procés de remodelació de la xarxa PANGEA, establint unes directrius clares i coherents que s´apliquen en totes elles per igual, unificant línies i criteris d´actuació que puguen després adaptar-se a cada context local particular i coordinant i recolzant el seu treball, de manera efectiva, des de la Direcció General d´Inclusió Social.

BIBLIOGRAFIA

AMNISTÍA INTERNACIONAL (2017), Informe 2016/2017. La situación de los derechos humanos en el mundo, Amnesty International, http:// ir.uv.es/XtZu2Gg.

AMNISTÍA INTERNACIONAL (2017), Informe 2017/2018. La situación de los derechos humanos en el mundo, Amnesty International, http:// ir.uv.es/4EoyO1U.

BAUMAN, Zygmunt (2016), Extraños llamando a la puerta, Paidós, Barcelona.

CONSELLERIA DE SANITAT UNIVERSAL I SALUT PÚBLICA (2016), Memoria de gestión de la Conselletia de Sanitat Universal i Salut Pública,

Generalitat Valenciana, http://ir.uv.es/dmN15S5.

CONVIVENCIA CÍVICA CATALANA (2017), Los inmigrantes en el sistema educativo de Cataluña. Perfil, resultados académicos y valoraciones. Análisis en base a PISA 2015, http://ir.uv.es/06MNKJI.

EMCKE, Carolin (2017), Contra el odio, Taurus, Barcelona.

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA, Encuesta de Población Activa, http://ir.uv.es/L3psRu3.

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA, Estadística del Padrón Continuo, http://ir.uv.es/2vXsKMK.

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA, Estadística de violencia doméstica y violencia de género, http://ir.uv.es/Xa1r7id.

MORA, Albert (2012), La immigració a Gandia. Integració, associacionisme i polítiques publiques, tesi doctoral, http://roderic.uv.es/handle/ 10550/25425.

MORA, Albert (ed.) (2018), Mediación intercultural y gestión de la diversidad. Claves para una convivencia pacífica, Tirant lo Blanch, València.

MORA, Albert; Javier DE LUCAS; Mª Eugenia GONZÁLEZ; Ángeles SOLANES; Ana Isabel VÁZQUEZ (2018), Informe jurídico-social sobre la situación de las personas inmigrantes en la Comunitat Valenciana, Universitat de València, València, http://www.idhuv.es/wp-content/ uploads/2018/03/Informe_immigracio_CV_2018.pdf.

SUBDIRECCIÓN GENERAL DE ESTADÍSTICAS Y ESTUDIOS, Estadística de las enseñanzas no universitarias (diversos anys), Ministeri d´Educació, Cultura i Esport, http://ir.uv.es/7SaHxu3.

 

 

 

La Banca ética

Sirven para algo los derechos humanos?